Basílica

L’actual església, d’estil renaixentista, fou començada el 1622 i acabada el 1691. Amb planta de creu llatina, una sola nau i tres capelles a cada costat, una volta de canó i una cúpula en el centre del creuer. Els arcs i les volades són de pedra viva, treta dels voltants del Santuari. El retaule major és obra de Mestre Jaume Blanquer, amb la imatge de Santa Maria, col·locada en el centre en un nínxol rotatori. A la primeria del S. XX es va reconstruir la façana principal i es va completar la decoració barroca de tota l’església, seguint les instruccions de l’arquitecte català Antoni Gaudí. D’aquesta manera, el seu interior s’assembla certament a una “casa d’or”. Després d’aquesta reforma, el 17 de juliol de 1914, el temple fou dedicat pel bisbe Pere-Joan Campins. Aquest bisbe, un gran protector del santuari, té un monument davant el portal major de la basílica, erigit el 1920. Després del concili Vaticà II, les primeres capelles de l’esquerra es dedicaren als Sagraments (el baptisteri amb una galeria dels sants i santes mallorquins, la capella de la reconciliació i la capella del Santíssim, on es celebra missa quan la feligresia és reduïda).

L’església de Lluc ha rebut diverses distincions honorífiques. Així, el rei Carles III d’Àustria li concedí el títol de capella reial (1707) i el papa Joan XXIII la declarà basílica menor (1962).

Al Cambril de la Mare de Déu (o petita Cambra de la Senyora) s’accedeix per un portal al creuer. La imatge de la Moreneta és de pedra marès policromada (d’entre els S. XIII-XIV) i fou coronada pel bisbe Don Mateu Jaume, en nom del papa Lleó XIII, el 10 d’agost de 1884. La capella fou remodelada per l’arquitecte J. Ferragut (1962). Dues pintures de Salvador Torres evoquen la llegenda de la trobada, i 53 escuts heràldics de tots els municipis mallorquins fan pleitesia a la Patrona de Mallorca. L’Avemaria del beat Ramon Llull en 7 llengües en destaca l’esperit ecumènic i molts pelegrins acostumen vessar les seves intencions en un Llibre de Pregàries.