Museu
El Museu de Lluc es troba ubicat a la primera i segona planta del cos principal del Santuari que dóna al pati interior anomenat Jardí de les Magnòlies i al pati del Bisbe Campins.
Inaugurat el 1952 amb una secció d’arqueologia i diverses aportacions dels devots Anys més tard, el 1971 Don Antoni Mulet i Gomila fa donació de les seves col·leccions de Ca’n Mulet de Gènova (Palma): indumentària popular, ceràmica, imatgeria, mobiliari tradicional, joieria i pintura, etc.
Al Centenari de la coronació (1984) s’incorpora al Museu una apreciable mostra de pintura i escultura contemporània. La col·lecció d’art contemporani s’amplia amb les sales dedicades a l’obra del pintor Josep Coll Bardolet (1989 i 1995).
El 2004 es crea la sala Bujosa Rosselló, d’artesania tèxtil mallorquina, amb objectes i maquinària de la seva empresa familiar.
El museu comprèn 8 sales: Arqueologia (sala 1), Tresor (sala 2), Cambra mallorquina (sala 3), Imatgeria sacra (sala 4), Ceràmica (sala 5), Josep Coll Bardolet (sala 6), Pinacoteca (sala 7) i Artesania tèxtil (sala 8).
Horari de visites: 10 a 18 h (estiu) i de 10 a 17 h (hivern). Els grups que desitgin visitar-lo a un altre horari, poden sol·licitar-ho al telèfon: 971 87 15 25.
Preu: 4 euros (2011) i preus reduïts pels grups.
Sala I. Arqueologia
La visita comença amb un expositor mural que inclou el monetari romà de Lluc amb més de 300 monedes d’èpoques imperial, republicana i provincial.
La figura de l’arqueòleg Cristòfol Veny, missioner dels Sagrats Cors, i director jubilat del Museu, vol ser recordada amb un panell que anuncia l’entrada a la sala d’Arqueologia amb les campanyes que ell va dirigir del vaixell del Sec i de les coves prehistòriques de l’entorn de Lluc, especialment, Sa Cometa dels Morts. D’aquesta cova destaca a la sala, la mostra del seu material funerari i la presència d’un dels sarcòfags de fusta que s’hi varen trobar, parella d’un altre que es pot veure al Museu Arqueològic a Madrid.
Les vitrines de la sala d’arqueologia són vuit en total. Les sis primeres estàn dedicades al món pretalaiòtic i talaiòtic de Mallorca. De les altres dues, una reuneix el conjunt de la col·lecció Mulet d’objectes de la cultura púnico-ebusitana, i la col·lecció Furió de peces talaiòtiques, gregues i romanes amb plats, llums d’oli, amforetes, etc. La darrera vitrina conté restes de la vaixella grega de la nau del Sec, amb els claus del seu entaulament.
La persona interessada a les àmfores podrà contemplar les púniques i les romanes procedents de les restes d’un vaixell romà enfonsat a les costes de l’illa de Cabrera. Molt a prop pot veure el carregament de llingots de plom, del mateix vaixell, amb les marques identificatives del propietaris de les mines d’extracció.
Un columbarium recrea l’emplaçament en nínxols de les restes mortals, amb les urnes de pedra per a les cendres, tal i com es feia al món romà a Mallorca.
La sala d’Arqueologia dona pas a la del Tresor de la Verge. El seu nom s’ajusta a l’origen i caràcter dels objectes elaborats amb matèries riques d’or, plata i pedres precioses, entregades a la Mare de Déu de Lluc. Són peces d’orde litúrgic i d’adornament de la dona mallorquina com, joies i ventalls, que s’exposen en sis vitrines de fornícula, les primeres, i en dues vitrines, els segons.
Sala II. Tresor
La sala d’Arqueologia dona pas a la del Tresor de la Verge. El seu nom s’ajusta a l’origen i caràcter dels objectes elaborats amb matèries riques d’or, plata i pedres precioses, entregades a la Mare de Déu de Lluc. Són peces d’orde litúrgic i d’adornament de la dona mallorquina com, joies i ventalls, que s’exposen en sis vitrines de fornícula, les primeres, i en dues vitrines, els segons.
Aquesta saleta acull també, al fons, dues vitrines que guarden objectes relacionats amb el culte. A l’esquerra, utensilis sagrats: calzes, copons, reliquiaris, etc., i el Lignum Crucis, de la primera meitat del s. XVI. I a la dreta, peces d’adornament per a la Verge, com les corones riques per Ella i el Nin, ofrenades per tota Mallorca, el 1884, i les gonelles de vellut i fil d’or, regalats per la reina Isabel II. Els exvots de fusta reclamen també la nostra atenció en aquesta vitrina per la seva tendreça, fets com a recordatoris per a la demana d’ajuda a la Mare de Déu de Lluc.
Enmig de la sala, una vitrina amb la custòdia d’argent daurat d’Antoni Falconer, de 1499, una altre per la trentena de premis literaris, i una taula expositiva amb peces ofrenades per part de personalitats de la província, com bastons d’autoritats, faixins militars, collars d’investidures, etc., i medalles commemoratives, de germanor amb diferents ciutats, esportistes, etc.
Sala III. Cambra Mallorquina
Aquesta cambra és concebuda com un racó íntim d’una casa acomodada de Mallorca. En ella es recrea un dormitori barroc, presidit per un llit entorcillat amb cobricel, i acompanyat per un mobiliari compost per un escriptori-arquilla d’estil mudèixar, una escaparata rococó, una taula de racó amb la corresponent escaparata d’estil neoclàssic, un canterano maltès del s. XVII i tres cadires: dues de repós i una policromada, a la moda italiana del setcents. Per reforçar el caràcter de cambra, també s’hi fa conèixer dins d’una vitrina, una mostra de la indumentària femenina del s. XIX (rebosillos, guatlaretos, calces, roba interior, etc.) i la masculina (guardapits), seleccionada dels fons de la col·lecció Mulet, una part de la qual es contempla, a més, en una altra vitrina, en la seva disposició formal sobre el cos, en quatre maniquins que representen una parella de Mallorca i una altra d’Eivissa. Aquesta mostra clou el cercle de peces i ornaments de vestir que lluïen les dones de la nostra illa, tal com il·lustren els quadres a la sala II anterior del Museu.
Sala IV. Imatgeria Sacra
La sala d’imatgeria ha estat creada per encabir tota la col·lecció de betlems d’escaparata dipositada, no només al Museu, sinó també a les dependències privades del santuari de Lluc. Es tracta de vuit peces, dues de les quals han estat sol·licitades en successives exposicions de betlems del nostre país, de reconegut valor artesanal i antropològic, procedents del taller del mestre de les Verges Rosses (s. XVIII) i del Santet (s. XIX).
El caràcter de naixement de Jesús se reforça amb vuit pintures (algunes de les quals s’exhibeixen per primera vegada al Museu i procedeixen del dipòsit d’obres) i una vitrina central amb figures relacionades amb aquest esdeveniment.
L’encens, present en l’ofrena al Nin que regala el rei Gaspar, queda representat en l’exhibició de vint-i-cinc encensers de bronze de l’alta edat mitjana de la col·lecció Mulet. S’acompanyen també, fetes del mateix metall, de bacines d’almoina, decorades amb figuretes de fusta del s. XVII, i dues bacines més procedents del centre d’Europa dels s. XVI i XVII.
Finalment, l’exposició d’imatgeria devota continua dins la sala següent. Aquí podem contemplar dues vitrines més, una amb figures relacionades amb el Naixement de Jesús, dels segles XIV al XVIII. Són de diversos tallers i èpoques, que tenen el denominador comú de ser fetes, la majoria, de marbre i alabastre. Enfront es troba una altra vitrina amb talles medievals i barroques fetes de fusta policromada.
Sala V. Ceràmica
Dins d’aquesta sala es reuneix la col·lecció de ceràmica de Lluc, una de les més completes i interessants de tota l’illa que s’exposa al públic gràcies a la generosa donació d’Antoni Mulet Gomila.
La sala es distribueix en tres espais a on s’ordenen les peces segons el seu origen. El primer espai està dedicat a Mallorca. Aquí es poden veure uns quaranta plats en verd i manganès, nomenats de “pinzell d’Inca” procedents d’Inca i de Palma, dels segles XVII al XVIII. També hi ha peces de la fàbrica de La Roqueta, de la sèrie d’influència de Savona i de l’entorn de 1915, i gerres “brodades” de Felanitx, de final del segle XIX.
El següent espai reuneix la pisa de València i de Catalunya. És de destacar la col·lecció de plats de llambreig metàl·lic, dels segles XVI al XVIII, de tallers barcelonins i manisers.
De Catalunya, dins d’una vitrina apart, hi ha objectes de tallers de La Bisbal i Ca’n Falló (Girona) i de Mataró, de l’últim quart del s. XVIII fins a mitjan del segle XIX. De Barcelona destaquen els plats de les sèries d’influència francesa, de “la cirereta”, de “l’arracada”, de la sanefa Bérain, etc. de final del segle XVIII.
La fàbrica de L’Alcora es representa amb exemplars d’una gran perfecció formal de la primera etapa de la seva producció; un d’ells firmat per Francesc Grangel del segle XVIII. També són d’aquesta comunitat, la trentena de rajoles dels segles XIV al XIX, de procedència majoritàriament valenciana que s’exposen a la paret.
La tercera i darrera part de la sala de ceràmica es dedica a la producció aragonesa amb una gran varietat d’exemples de Terol, Moel, Vilafeliche, entre d’altres. Destaquen les peces blaves dels segles XVI al XVIII, sense oblidar tampoc les decorades en verd i manganès de la mateixa època fins al segle XIX.
La col·lecció d’objectes de ceràmica d’importació es basa en la pisa procedent d’Itàlia, concretament de Montelupo (s. XVI), Burgio (s. XVII), Savona (s. XVII) i Pisa. També són interessants les rajoles i les peces de Delft (Holanda) del 1750, entre d’altres.
Sala VI. Josep Coll Bardolet
Està dedicada de manera exclusiva a l’obra artística de Josep Coll Bardolet.
Josep Coll Bardolet (Campdevànol, Ripollès 1912 – Valldemossa 2007) va fer donació al Museu de Lluc d’un total de 236 obres de diverses tècniques i temàtica. La primera sala monogràfica fou oberta el 1989 mitjançant l’Associació d’Antics Blauets. La nova i definitiva es va inaugurar el dia 10 de setembre de 1995 i conforma la Col·lecció Coll Bardolet de retrats, dibuixos, guaixes i aquarel·les.
Sala VII. Pinacoteca
Si es torna sobre les nostres passes, i es deixa darrera la sala III, accedim per l’esquerra a una escala que condueix al pis superior que reuneix la col·lecció pictòrica del Museu amb teles de diferents artistes, sobretot mallorquins, penjats dels set envans que divideixen la sala. Es troben representats: Buades, Mayol, Mestre, Ribas, Cerdà, Hubert, Anckerman, etc. D’altres forans com Santiago Rusiñol amb un formós Cementiri de Sóller. Gairebé tots del segle XIX o de principis del segle XX, sense oblidar les natures mortes i retrats, de vegades anònims, dels segles XVII i XVIII.
Sala VIII. Artesania tèxtil
Al final de la Pinacoteca s’accedeix a la sala VIII d’Artesania tèxtil iniciada per quatre maniquins, dins dues vitrines, vestits amb dissenys de moda actual realitzats per 4 joves creadors de Mallorca entre els quals es troba Xisco Caimari, vinculat a Lluc per la seva etapa de formació escolar.
Dins la sala es contemplen les peces del taller de teixits Can Bujosa de Santa Maria, encapçalades per un teler manual de ca 1800, a l’entorn del qual es disposen els diferents enginys d’aquesta indústria artesanal: llits d’ordidors, empúes, filoses, llançadores, pintes, etc., juntament amb un tapís de carró i una col·lecció de mostres de teles, qualcuna d’elles del segle XVIII.
Aquest espai es complementa amb un altre continuu, dedicat també al món tèxtil, que es basa en una selecció de casulles, capes i terns del Santuari, i dues gonelles de la Mare de Déu de Lluc i el Bonjesús, confeccionades amb teles riques. També hi ha mostres de roba interior del segle XIX, de la col·lecció Mulet, fetes amb lli i cotó dins d’una caixa gran de noguera.
Vinculat al món de l’artesania mallorquina, el Sr. Josep Riera, administrador del Santuari, ha dipositat en el Museu una part de la seva col·lecció de siurells de figures de Nadal. La composició betlemnística ha estat duita a terme per part del germà Macià Ripoll dins d’una vitrina teatrí, en aquesta mateixa sala.